PANDORA AL CONGO

Aquesta història va començar amb tres enterraments i va acabar amb un cor trencat: el meu. L’estiu de 1914 jo tenia 19 anys…

Marcus Carvey, empresonat a Londres, pot ser condemnat a mort. L’acusen d’haver assassinat dos germans, William i Richard, aristòcrates anglesos en una expedició per trobar diamants a la selva del Congo.

Per salvar Carvey, el seu advocat encarrega a un escriptor anònim que l’entrevisti a la presó i escrigui el relat del que va passar de debò a l’Àfrica, amb l’esperança que el llibre pugui ser útil per la seva defensa.

La història avança en dos escenaris molt cotnrastats: d’una banda, vivim la convencional societat anglesa del temps de la Gran Guerra, amb els pintoprescos personatges de la pensió de la senyora Pinkerton, de l’altra, l’acció trasllada el lector a un llunyà racó de la selva, on els aventurers descobreixen, atònits, un món subterrani estranyament habitat.

Amb la força narrativa dels grans novel·listes clàssics i la capacitat de crear en cada llibre un nou univers, l’autor s’emporta el lector a la frontera entre veritat i mentida, crueltat i tendresa, ironia i èpica.

Pandora al Congo, un admirable exemple d’arquitectura novel·lística, confirma les expectatives que milers de lectors han disposat en Albert Sánchez Piñol.

Tweet