Club de Lectura

RESUM

Jo confesso és el relat introspectiu que fa l’Adrià Ardèvol, el protagonista de la novel•la, quan comença a detectar els primers símptomes de la malaltia degenerativa que acabarà amb la seva vida intel•lectual. L’Adrià, nascut a Barcelona l’any 1946, és un individu singular, un superdotat en tot allò relacionat amb els estudis i l’adopció de nous coneixements: parla deu idiomes, toca el violí, escriu llibres erudits i ha heretat de son pare un afany, més que de col•leccionista, de recol•lector. Des de les primeres pàgines de la seva confessió sabrem, que és un home solitari, poc estimat des de la infantesa i carregat amb un fort sentit de la responsabilitat. Un home al qual sa mare, de petit, li diu que “no hem vingut al món a ser feliços”, i que assumeix com si fos culpa seva l’error d’haver nascut en una família com la seva arrossegant un considerable complex de culpabilitat per la mort de son pare.
Al costat de la figura de l’Adrià Ardèvol Jaume Cabré ens posa un altre protagonista tant o més important encara: un violí construït a Cremona el 1764 per Lorenzo Storioni. Un instrument de valor històric i econòmic incalculable del qual és posseïdor l’Adrià i que porta associada a la seva existència com a objecte una tèrbola trajectòria de robatoris i crims. La cadena d’esdeveniments relacionada amb aquest violí –i amb un altre objecte paral•lel: una medalla que també viatja al llarg dels segles de mà en mà, de crim en crim, fins arribar també a l’Adrià- és el canemàs damunt del qual Jaume Cabré ha teixit aquesta excepcional novel•la.
Amb aquests dos elements –un home i un violí- com a eix vertebrador de tot el conjunt l’autor va desplegant una estremidora reflexió sobre el Mal i la seva constant presència al costat de l’ésser humà en el seu itinerari damunt de la terra. L’evolució intel•lectual de l’Adrià Ardèvol el porta a escriure i publicar diversos textos de reflexió sobre la història del món i de les idees que l’han anat prefigurant i que li atorguen un reconeixement acadèmic internacional. Fins al moment que les circumstàncies de la seva vida –i la seva relació amb Sara Voltes-Epstein- el porten a afrontar l’aventura d’escriure una Història del Mal, a la qual no es veu capaç de donar una redacció definitiva.
A través de la biografia del seu protagonista, Cabré ens invita a conèixer la gent que envolta el cercle més íntim d’Adrià Ardèvol: Sara, la relació de la seva vida més propera a allò que convencionalment definiríem com amor, i Bernat, la relació de la seva vida més propera a allò que convencionalment definiríem com amistat. Un duet al qual es podria afegir el curiós rol d’un parell de figuretes de plàstic de joguina –un cow-boy i un indi- que al llarg del text representen el paper de ressons de la consciència (o d’àngels guardians) de l’Adrià.
Cabré ens parla d’un Mal total i, sobretot, implacable amb qui l’ha viscut de prop, ja sigui víctima o botxí. Un Mal que destrueix el supervivent quan el fa preguntar-se quin dret té ell a viure quan els altres són morts i que tortura el culpable amb la idea de l’inassolible penediment, de la impossible restitució de tot el dolor que ha generat.
El llibre es clou amb un parell d’efectes importants concentrats en les darreres deu pàgines i que tanquen l’obra.

AUTOR

El Jaume Cabré i Fabré, nascut a Barcelona el 30 d’abril del 1947, és un escriptor i guionista català. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, catedràtic d’ensenyament mitjà en excedència i professor a la Universitat de Lleida, és membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Durant molts anys va compaginar l’escriptura amb l’ensenyament. Més endavant incorporà una nova faceta professional, la del guionatge televisiu i cinematogràfic. Tot i que darrerament es dedica quasi exclusivament a escriure.

Amb Joaquim Maria Puyal va ser el creador i guionista de la primera sèrie televisiva: La granja (1989-1992), a la qual van seguir altres títols com Estació d’enllaç (1994-1998), Crims (2000) i les tvmovies La dama blanca (1987), Nines russes (2003) i Sara (2003). En el terreny cinematogràfic ha estat coautor (juntament amb Jaume Fuster, Vicenç Villatoro i Antoni Verdaguer) del guió de la pel•lícula d’Antoni Verdaguer La teranyina (1990), basada en la seva novel•la, Premi Sant Jordi 1983. Amb el mateix equip va fer el guió d’Havanera (1993).
La seva feina literària està centrada en la novel•la i el relat; però també ha publicat teatre i un parell de llibres de reflexió sobre l’escriptura i la lectura. A més, col•labora amb la premsa escrita, principalment amb el diari Avui. Ha rebut els principals premis de la literatura catalana a obra inèdita i obra publicada, així com el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, atorgat per Òmnium Cultural, pel conjunt de la seva obra i trajectòria. El 2014 va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi en tant que persona destacada pels serveis prestats a Catalunya.

Per a més informació podeu consultar la seva pàgina web: http://www.jaumecabre.cat/ca/node/inici

I també el següent web: http://www.escriptors.cat/autors/cabrej/pagina.php?id_sec=378

CURIOSITATS

• A través de les pàgines de “Jo confesso” i de l’àmplia nòmina de personatges i de situacions que hi són descrites el lector es passejarà per Girona i els monestirs del Pallars els segles XIV i XV, per Cremona i París el segle XVII, per Vic i Roma els anys de la primera Guerra Mundial, per l’Alemanya nazi i Auschwitz i per la Barcelona dels anys 40 i 50 fins arribar, seguint les peripècies vitals de l’Adrià Ardèvol, fins als primers anys del nou segle.
• “Jo confesso” és una novel•la que engloba un espai cronològic de més de set-cents anys amb un eix vertebrador que és el violí del qual Adrià és propietari. Un instrument marcat amb l’estigma de la violència des dels seus orígens més pregons ja que la llavor d’erable -que tres-cents anys després esdevindrà arbre esponerós que, tallat adequadament, servirà perquè Storioni construeixi el violí- és a la butxaca de l’hàbit de fra Miquel de Susqueda quan, per condemna de la Santa Inquisició, és mort i enterrat enmig del bosc sense dret a reposar en terra sagrada.
• Pel Jaume Cabré, un fragment que resumiria tota la novel•la seria el següent: “Fins ahir la nit, caminant pels camins de Vallcarca, no vaig comprendre que néixer en aquella família havia estat un error”.

COMENTARIS

• “Sovint m’han preguntat per què escric. Al principi contestava amb evasives, perquè ni jo ho sabia, o, si de cas, tenia la temptació d’etzibar un discurs més o menys solemnial sobre el fet literari. Ara, quan m’ho pregunten, em quedo amb les evasives però, al mateix temps, amb alguns elements de clarificació personal, perquè arriba un moment que m’adono que l’escriptura és, per a mi, un acte necessari de la mateixa manera que fa temps que ho és la lectura. Un arribat a l’escriptura a través de la lectura. “Jaume Cabré
• “No intento explicar la crueltat ni donar respostes, sinó que aquest és el context en el que es mou l’Adrià, però em donaria per satisfet si amb la novel•la aconsegueixo que el lector es faci unes quantes preguntes”. Jaume Cabré
• “Es tracta d’una obra que va de la bellesa a la vellesa i sobre l’ànsia de saber. Una novel•la ambiciosa que recull els darrers sis-cents anys de la història d’Europa. Una veritable novel•la de novel•les, en què el lector viatja de l’Eixample barceloní al Congo, i del segle XX al XIII en una mateixa pàgina. Tanmateix, l’Europa del segle XX, l’existència de la maldat humana i els sentiments de culpa, amor i desamor hi exerceixen el protagonisme principal.” Joan Josep Isern

Tweet

RESUM

« Ainhoa Elizasu va ser la segona víctima del Basajaun, encara que llavors la premsa encara no ho deia així. Va ser una mica més tard quan va transcendir que al voltant dels cadàvers apareixien pèls d’animal, restes de pell i rastres dubtosament humans, units a una mena de fúnebre cerimònia de purificació. Una força maligna, tel•lúrica i ancestral semblava haver marcat els cossos d’aquelles gairebé nenes amb la roba esquinçada, el borrissol púbic rasurat i les mans disposades en actitud virginal. »

‘El guardià invisible’ s’inicia amb el descobriment del cos nu d’una adolescent, sinistrament col•locat als marges del riu Baztán, un dels enclavaments màgics del País Basc i Navarra. Tot just quatre hores després del descobriment s’estableix la relació amb l’assassinat d’una altra noia esdevingut un mes abans. La inspectora d’homicidis de la Policia Foral, Amaia Salazar, serà designada per dirigir una investigació que la portarà a tornar a Elizondo, una petita població de la vall de Baztán on va néixer i de la qual sempre va voler fugir. L’Amaia Salazar ha de lluitar en dos fronts: el professional, centrat en la investigació d’una sèrie d’assassinats que causen gran malestar social, i el front personal conflictiu, complex i emocional com en moltes altres famílies i que en aquesta novel•la passa a ser tan sorprenent o més que el desenllaç de la investigació policial.

L’Amaia intentarà donar caça a un assassí ritual amb un fort simbolisme psico-sexual relacionat amb la mitologia basca, i que seguirà sembrant de cadàvers les marges del riu sense donar-li descans, mentre ella lluita contra la gelosia professional d’alguns dels seus col•legues, els conflictes no resolts del passat amb les seves germanes i un fosc secret que va marcar la seva infància i que tornarà per turmentar-la com un fantasma.

AUTORA
La Dolores Redondo Meira nasqué a Donostia – Sant Sebastià l’any 1969. Va estudiar Dret i Restauració gastronòmica, i durant alguns anys es va dedicar als negocis, entre d’altres, va tenir un restaurant propi.

Va començar escrivint relats curts i contes infantils. L’any 2009 va publicar la seva primera novel•la, Els privilegis de l’àngel (Eunate Editorial), en què aprofundeix en les implicacions que la mort pot tenir en la vida dels que es queden, analitzada a través de l’amistat de dues nenes. El 15 de gener del 2013 va publicar El guardià invisible, primer volum de la Trilogia del Baztán. Actualment viu i escriu a la Ribera Navarra.

Compta amb una pàgina web pròpia on va publicant, periòdicament, notícies sobre les seves novel•les i les entrevistes a diferents mitjans de comunicació, així com la seva assistència a diverses fires del llibre i altres actes: http://www.doloresredondomeira.com/index.html

CURIOSITATS

• La Trilogia del Baztán està formada per ‘El guardià invisible’, ‘El llegat dels ossos’ i ‘Ofrena a la tempesta’. Els tres llibres fan referència a sengles figures de la mitologia basca navarresa. El Basajaun, ésser protector del bosc i els animals, és en part protagonista d’’El guardià invisible’. A ‘El llegat dels ossos’ apareix el tarttalo, una figura forta i agressiva, similar a un ciclop de gran envergadura que, segons la tradició, amuntegava els ossos de les seves víctimes a l’entrada de la seva cova, d’aquí el títol del segon llibre. Finalment, ‘Ofrena a la tempesta’, que Redondo ja ha començat a escriure i que es publicarà el proper 25 de novembre, fa referència a la divinitat basca Mari, personificació de la mare terra i reina de la natura.
• La novel•la ho té tot per enganxar el lector des de les primeres pàgines: uns assassinats misteriosos, un lloc màgic poblat de llegendes i les vicissituds familiars de la investigadora Amaia Salazar, inspectora de la Policia Foral a la qual adjudiquen el cas. I és que, la Dolores Redondo, devota de la novel•la negra americana, no volia copiar els estereotips de la literatura anglosaxona i ha fugit de l’investigador esquerp, antisocial i alcohòlic. En el seu lloc col•loca a una dona amant de la maternitat, aclaparada per terrors nocturns i que suporta el pes d’un secret inconfessable.
• La trilogia serà portada al cinema. Han venut els drets cinematogràfics de les dues primeres novel•les a NadCon, jointventure de Peter Nadermann (productor cinematogràfic responsable d’adaptacions com la trilogia Millennium d’Stieg Larsson o les novel•les de Henning Mankell) i Constantin Film (productora de la pel•lícula que va obtenir el Oscar a Millor Pel•lícula Estrangera al 2003 per Nowhere in Africa). Es tracta d’una producció internacional, que serà rodada a Baztán i de la qual de moment es desconeix el director, el guionista o els actors.
• Si voleu més informació sobre la trilogia de Baztán i els éssers mitològics del folklore basc navarrès, podeu consultar el blog literari de la trilogia del Baztán: http://losprivilegiosdelangel.blogspot.com.es/

Tweet

RESUM

Fjällbacka, un poble de pescadors situat a la costa oest de Suècia, és un poblet aparentment tranquil. Tot sembla indicar que l’aparició d’una nena ofegada a les aigües del mar és fruit d’un tràgic accident, fins que l’autòpsia revela restes d’aigua dolça i sabó a la seva boca. Algú, doncs, li ha causat la mort a terra ferma, per després llençar-la despiadadament al mar. Però, per què? Qui pot haver fet un acte semblant? Ningú sap què ha passat i qui ho ha fet. Patrick Hedström, policia de la localitat, i la seva companya Erica, que acaba de ser mare, es tornen a trobar involucrats en una investigació tèrbola i complicada, en un cas de conflictes entre veïns i cercles de pornografia infantil.

“Les filles del fred”, està formada per un entramat d’històries connectades entre si on cada personatge té veu pròpia per fer-nos arribar les seves vivències però també per fer saber al lector que cada figura amaga un secret. La paternitat recent del policia principal dóna el tret de sortida a una sèrie de situacions que s’aniran desenvolupant amb fluïdesa però que no deixaran entreveure, fins al final, quina relació hi ha realment entre tots els personatges. Més que la intriga d’un assassinat, aquesta novel•la és misteriosa en sí mateixa per les ombres, la hipocresia i el passat ocult de tots els protagonistes, que només deixen entreveure de tant en tant per on van els trets. L’escenari, un poblet de Suècia, constitueix un estereotip que ha anat creixent des del boom de les obres d’Stieg Larsson i que reflecteix una societat tancada, sectària i extremista. Ara bé, amb les actuacions d’alguns personatges, Läckberg també presenta la cara més humana i amigable dels habitants del nord, un element que aporta tendresa a la lectura i apropa els protagonistes més entranyables al lector.

AUTORA

La Camilla Läckberg va néixer el 30 d’agost del 1974 a Fjällbacka. Està casada i és mare de tres fills, l’últim d’ells va néixer l’any 2009 fruit de la seva relació amb Martin Melin. Läckberg tenia ja dos fills d’un matrimoni anterior. Va créixer a Fjällbacka, una petita població de pescadors de la costa occidental de Suècia, escenari de les seves novel•les. Ja de petita li agradava explicar històries i escriure contes que reunia en petits llibres. El seu primer llibre, que va titular “Tomten” (El follet), el va escriure amb només cinc anys, una emocionant i sanguinària història que mostra una gran fascinació pels costats més foscos de la humanitat, fins i tot en una edat tan jove.
Després de llicenciar-se en Ciències Econòmiques i Dret Mercantil per la Universitat de Göteborg, es va traslladar a Estocolm on va treballar en el món empresarial fins que, l’any 2002, va publicar la seva primera novel•la “La princesa del gel”, amb la qual va iniciar la sèrie de Fjällbacka protagonitzada per l’Erica Falk i Patrik Hedström. Aquesta sèrie la complementen “Els crits del passat”, “Les filles del fred”, “Crim en directe”, “Empremtes que mai s’esborren”, “L’ombra de la sirena”, “Els vigilants del far” i “La mirada dels àngels”.
Altres novel•les policíaques de Läckberg són “Snöstorm och mandeldoft”, novel•la curta de l’estil de l’Agatha Christie i vinculada a la sèrie Fjällbacka, i “Mord och mandeldoft”, llibre commemoratiu dels 10 anys de la sèrie Fjällbacka que inclou la novel•la curta “Snöstorm och mandeldoft” i altres tres relats “En elegant död”, “Drömmen om Elisabeth” i “Änkornas Cafe”. És també coautora, juntament amb Christian Hellberg, de dos llibres de cuina “Smaker från Fjällbacka” i “Fest, mat och kärlek”. En el camp de la literatura infantil, l’any 2011 va crear un nou personatge, “Super-Charlie”, un nen amb poders extraordinaris. Més contes infantils són “Super-Charlie i el lladre de la joguina mimos” i “Super-Charlie i el Misteri de l’àvia”.

Ha guanyat els següents premis: al 2005 Premi SKTF a l’escriptora de l’any i al 2006 Premi de literatura del poble suec.
Durant molts anys ha treballat per fer que els somnis dels nens es facin realitat a través de My Big Day [Min Stora Dag]. Des del 2012 la Camilla és ambaixadora de la Fundació del Càncer de la infantesa de Suècia, on participa activament en moltes campanyes per recaptar fons per la seva lluita i investigació.

CURIOSITATS

• La Camilla Läckberg va trobar el seu camí com a escriptora gràcies a un regal de Nadal que li van fer conjuntament el seu marit, la seva mare i el seu germà, que consistia en un curs d’escriptura sobre crims organitzat per l’Associació d’Escriptors d’Ordfront. Mentre estudiava va començar la seva primera novel•la “La princesa del gel”.
• En la seva primera novel•la, el seu tutor li va aconsellar que establís la trama en un lloc que ella coneixes bé i va triar Fjällbacka, el poble on va viure de petita. La novel•la va ser acceptada la mateixa setmana que va néixer el seu fill Willie i publicada l’any 2002.
• Durant els primers anys la Camilla va escriure una nova novel•la negra per any i també va produir dos llibres de cuina amb el seu amic de la infància, el famós xef Christian Hellberg, tributs a la cuina de la costa oest de Suècia.
• “Les filles del fred” és la tercera entrega d’una saga amb els mateixos personatges. Les dues anteriors novel•les es titulen “La princesa del gel” i “Els crits del passat”, però l’argument es pot seguir tranquil•lament sense haver llegit les anteriors.
• La seva obra s’ha dut a la televisió. La minisèrie Fjällbackamorden (Els crims de Fjällbacka), basada en els llibres de la Camilla Läckberg, inicialment es va pensar per a comptar amb 12 episodis -10 dels quals són TV movies de 90 minuts + 2 pel•lícules de cinema- però finalment es va quedar en 5 episodis i una pel•lícula, perquè el seu director Daniel Lind Lagerlöf va desaparèixer el 6 d’octubre del 2011 als boscos del parc natural de Tjurpannan, donant-se per mort.
• El Super- Charlie , el personatge literari que va crear pels més petits, no només existeix en el món dels llibres sinó també en format joc i és el tema central de dues cançons pop, «Super – Charlie » i » Fly With Em». La Camilla escriu les lletres, i la música és produïda pel Pelle Nylén.
• L’any 2012 la Camilla va participar en un concurs de ball de la televisió sueca, Ballem, de TV4, on va quedar en quarta posició. El ball és una de les seves grans passions.
• La Camilla Läckberg és copropietària de l’empresa de joieria de plata Sàhara.

Tweet

RESUM

L’estiu que comença és la història de dues famílies, els Reig i els Balart, o més aviat de la Júlia i l’Andreu, els primers fills de totes dues famílies, predestinats a ser amics durant tota la vida. Les seves mares, amigues íntimes i inseparables, van passar els respectius embarassos plegades i van desitjar que, aquells nens que esperaven, estiguessin sempre tan units com elles. Les dues famílies es van retrobant cada revetlla de Sant Joan. Aquesta tradició segueix anys després i la novel•la narra 50 anys de la vida dels dos joves nascuts l’any 1961.
Però com passa a la vida real, cadascú vol ser amo del seu propi futur i prendre les seves decisions sense altres condicionants, així que els protagonistes intentaran fer la seva, malgrat que la vida sembla entestar-se a unir-los. Durant tot aquest temps, hi ha un espai que apareix constantment: un poble imaginari anomenat Sorrals i una casa a la platja amb un jardí farcit de magnòlies i gessamí, que any rere any apareix per estrènyer el vincle entre les dues famílies, per difícils que siguin els temps i les experiències. I un brindis que es repeteix sempre en la celebració de l’aniversari de la Júlia i que dóna títol al llibre que, coincidint amb Sant Joan i el solstici d’estiu, serveix per donar pas als bons propòsits i fer net de tot allò que deixem enrere.
El relat s’estructura basant-se en moments concrets, escenes determinades, que tot sovint inclouen la nit de Sant Joan, el començament de l’estiu, i que ens van mostrant com els protagonistes creixen i canvien, però sempre es troben al voltant de la taula parada a la terrassa de Casa Balart per la revetlla. La narració segueix l’ordre cronològic, però va a salts, passant dels quinze als divuit anys, després als vint-i-tres, o vint-i-cinc, trenta, trenta-cinc, quaranta, quaranta quatre… i fins als cinquanta. Amistat, família, amors i desamors, malaltia i mort acompanyen les vides de les dues famílies, com passa a les vides de tots nosaltres, i va conduint a la Júlia i a l’Andreu per camins que potser no haurien sospitat mai.

AUTORA

La Sílvia Soler Guasch neix a Figueres el 5 d’octubre del 1961 però viu a Badalona des de l’any 1980. Llicenciada en Ciències de la Informació, escriptora i periodista, redactora de ràdio i col•laboradora habitual dels diaris Avui, Punt Diari i El Món entre d’altres. Ha combinat els escrits d’investigació amb la narrativa i la novel•la de ficció.
Totes les novel•les de Sílvia Soler parlen de l’univers femení i es caracteritzen per enfrontar a les dones protagonistes a situacions emocionals que han de superar. Novel•les sobre com viuen i què senten aquestes dones davant l’amistat, l’amor o la maternitat. En aquesta mateixa línia, El gust de ser mare (2004) és un viatge a través de la literatura universal per parlar de la maternitat, Mira’m als ulls (2003) ens parla del dolor provocat per una infidelitat matrimonial i L’arbre de Judes (2001) un retrat sobre l’amistat entre dues dones i un home, les complicitats però també les rivalitats d’aquest triangle amistós. També de rivalitats vetllades tracta El so dels volcans (1999) on dos germans, noi i noia, han de fer front a fets inesperats que alteren el curs dels esdeveniments. En definitiva, més que una escriptora per a dones Sílvia Soler és una escriptora de sentiments.
Ha publicat: El centre exacte de la nit; Arriben els ocells de nit; El son dels volcans; L’arbre de Judes; Mira’m als ulls; El gust de ser mare; 39 + 1, l’edat en què una dona sap que l’home de la seva vida és ella mateixa; 39+1+1 enamorar-se és fàcil si saps com; Petons de diumenge; Una família fora de sèrie; Un creuer fora de sèrie; L’estiu que comença.
Compta amb els següents premis i distincions: Premi Recull de Blanes (1984); Finalista del Premi ” El Brot ” (1985 ) amb Arriben els ocells de nit; Premi Prudenci Bertrana (2008) amb Petons de diumenge; Premi del Govern Andorrà Fiter i Roser (2013) amb Mira’m als ulls; i Premi Ramon Llull (2013) amb L’estiu que comença.

CURIOSITATS

• La Sílvia Soler és filla de l’escriptora Carme Guasch i germana del periodista i també escriptor Toni Soler.
• D’on ve el títol de l’obra? Sílvia Soler defineix la novel•la d’’estiuenca’, perquè ‘totes dues famílies mantenen una relació que s’escenifica en la nit de Sant Joan: han establert com a tradició celebrar plegats la revetlla i fer un brindis, que es fa tradicional, per l’estiu que comença.’
• De què parla la novel•la? El llibre tracta sobre si l’amistat es pot heretar de pares a fills i sobre els bons i mals moments de la vida.

La història enganxa i absorbeix, està escrita d’una forma exquisida però fluïda, que no entorpeix la lectura, i el fet de narrar moments concrets i estalviar-se la palla fa que s’avanci amb rapidesa. Un punt especialment dolç és la transcendència que tenen en el llibre les revetlles de Sant Joan. Com a nota negativa, que fins a cert punt és previsible, tant el final com certes escenes que només començar ja es veu venir com acabaran.
En aquesta novel•la s’hi construeix un únic relat de dues vides que a vegades esdevenen paral•leles, però que, de tant en tant, es troben compartint un espai físic i temporal, que els és comú. El primer nexe d’unió ni tant sols els pertany, és heretat i conseqüència de l’amistat de les seves mares, però més endavant les complicitats, encontres i desen contres ja són fruit de les seves voluntats i les seves accions, encara que el vincle primer es mantingui omnipresent, fins i tot contra la seva voluntat. Per damunt del relat hi plana un cert “núvol” de fatalisme que l’autora aprofita per concloure la història d’aquest cinquanta anys. Sílvia Soler sap descriure molt bé els estats d’ànim dels protagonistes, fent-los propers i aconseguint l’empatia del lector. Una altra virtut de la novel•la és la magnífica descripció dels escenaris i els ambients, especialment el de la revetlla de Sant Joan, que tot i ser el mateix cada any, reflecteix els canvis circumstancials dels personatges.

El títol correspon al brindis que periòdicament fan els personatges, com un desig de superació d’un hivern metafòric i l’esperança en la plenitud dels sentits que aporta l’estiu. L’autora també contextualitza l’acció amb els esdeveniments que viuen el país i la societat, canvis polítics, tendències musicals i costums que per força varien amb aquest període de cinquanta anys.

COMENTARIS

• L’estiu que comença és, segons l’autora, “una novel•la on no passen moltes coses però al mateix temps passa tot, com la vida”. “La frontera entre amistat i amor no està tan delimitada com pensem”. “Els protagonistes neixen de dues mares que són íntimes amigues; això fa que visquin en un entorn que els protegeix, però a vegades, és una herència que els pesa com si no poguessin decidir”.
• Gemma Lienas considera L’estiu que comença com una novel•la fresca, optimista, que es llegeix d’una tirada, i la situa en la línia de la novel•la psicològica.
• Carles Casajuana en destaca les peripècies humanes que descriu, el domini dels sentiments; ‘una novel•la molt maca’, diu, que li recorda el film ‘El ball’, d’Ettore Scola.
• Emili Rosales creu que molta gent se sentirà identificada amb la història, perquè té ‘el punt d’emoció que prové de l’experiència compartida’.
• El títol d’aquesta novel•la no és gens casual. El pas del temps, el cicle de les estacions, són les vies per les que transita la vida humana, que és el que es constata en aquesta història. La veu del roure

Tweet

Una dona difícil és un tríptic sobre la vida de Ruth Cole. La novel·la s’obre l’estiu de 1958, quan la Ruth tan sols té quatre anys i viu a l’ombra de la separació imminent dels seus pares i els fantasmes dels germans morts. La retrobem al cap de trenta anys, convertida en una novel·lista de renom però insatisfeta. E l tríptic es tanca el 1995, quan la Ruth, vídua i mare, està a punt d’enamorar-se per primera vegada. A Una dona difícil John Irving ha tornat a sorprendre els lectors amb una història còmica i pertorbadora alhora, sobre els dimonis familiars i la necessitat de trobar la redempció personal.

Tweet

El 1971, com molts milions de joves xinesos en aquells anys, dos presumptes intel·lectuals de ciutat són enviats al camp perquè els camperols pobres els «reeduquin». Tenen disset i divuit anys, i el seu destí és un poble perdut al capdamunt d’una muntanya remota. Allà, en efecte, viuran un capítol decisiu en la seva educació; però serà sobretot gràcies a l’amistat de la Petita Modista i, sobretot, gràcies a una maleta plena de llibres prohibits.

Tweet

És la història del viatge que el capità Marlow fa a la recerca del senyor Kurtz, l’agent comercial que s’ha refugiat en el riu Congo. Testimoni de l’activitat colonial, que Conrad descriu com «la més vil lluita pel pillatge que mai hagi desfigurat la història de la consciència humana», l’aventura de Marlow l’envolta en un crucial replantejament dels propis valors. Amb un gran domini de l’art narratiu, l’autor transmet al lector el profund misteri de la veritat en aquesta extraordinària exploració de la brutalitat i desesperació humanes.

Tweet

Una tarda, en una elegant pastisseria de Budapest, una dona explica a una altra dona com un dia, havent trobat a la cartera del seu marit una cinta lila, es va adonar que a la vida d’ell hi havia -i potser hi ha encara- una passió secreta i ardent i com, d’ençà d’aleshores, prova debades de reconquerir-lo.

Un vespre, en una cafeteria de la mateixa ciutat, l’home que va ser-ne el marit explica a un altre home com va esperar durant una pila d’anys una dona que era la seva raó de viure i com, havet-se divorciat de la primera esposa, s’hi va casar i a continuació la va perdre per sempre.

A trenc d’alba, en una pensió de Roma, aquesta darrera dona explica al seu amant com ella, minyona de comarques, va aconseguir casar-se amb un home ric i com la passió amorosa es pot trobar ràbia, ressentiment i clams de venjança.

Tweet

Al límit de la novel.la, A sang freda es presenta com la «veritable relació d’un assassinat múltiple i les seves conseqüències». Història d’un crim monstruós convertit en obra d’art gràcies a l’ofici i la sensibilitat del narrador, aquesta «novel.la de no-ficció» descriu, amb tant detall que és la ratlla de la morbositat -però sense ultrapassar-la mai-, la vida de dos psicòpates des de la seva infantesa fins a l’acompliment de la pena a què són condemnats. Truman Capote va dedicar sis anys seguits de treballs i investigacions a A sang freda, que es traslladaria aviat al cinema i li donaria notorietat mundial. Després d’aquesta novel.la, Capote es veuria incapaç d’acabar cap altre llibre.

Tweet

Primera novel.la d’una triologia dedicada a la ciutat vella del Caire. Ens presenta la família d’Ahmad Abdelgauad, pare de cinc fills, tres nois i dues noies, fruits de dos matrimonis.  L’acció es desenvolupa als anys 10, quan Egipte ja s’encaminava cap a la independència (1922). Des del punt de vista social, la novel.la és un viu retrat de la societat àrab en general, on les actituds més conservadores xoquen amb els comportaments més liberals. Però la novel.la mostra també una penetrant visió psicològica, on els diferents personatges queden definits de manera magistral en el marc familiar.

Tweet